25/4/09
OBJECTIUS
- Explicar com es poden escollir fonts més fiables.
- Com fer el pas de la informació a l'aprenentatge significatiu.
- Mostrar, mitjançant la pràctica i la teoria, el funcionament del guiatge i les estratègies que podem utilitzar.
INTRODUCCIÓ
Mapa conceptual: Esquema general del tema
FONTS D'INFORMACIÓ
És una eina de publicació de continguts. Permet publicar arxius a la xarxa on qualsevol pot escriure-hi. Ensenyen com a evolucionat un article i la gent pot discutir sobre un article en concret.
1. COMPARACIÓ I ASPECTES COMUNS DE LES ENCICLOPÈDIES
- Març del 2001
- 175.815 articles
- Ofereix menys possibilitats en quant a recerca per a l'usuari.
- No ens comunica en cap lloc la última modificació.
- Versions de més de 250 llengües que han creat la seva wiki.
- La pàgina principal és molt semblant al Viquillibres.
- Juny del 2003
- 472.328 articles
- Wiquipedia és un dels múltiples projectes de la fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.
- Ens informa de la última modificació de la pàgina web.
- 265 llengües que han creat la seva Wiki.
- La pàgina principal és molt semblant al Wiquilibros
ASPECTES COMUNS D'AMBDUES FONTS D'INFORMACIÓ
- Pot estar editada per qualsevol persona d'arreu del món.
- No cal ser usuari registrat del cercador però si ho estàs tens un ventall més ampli de possibilitats d'intervenció.
- No és informació fiable al cent per cent.
- Tenen el mateix contingut a la pàgina principal però diferent nomenclatura.
Msn Encarta vs Enciclopèdia Catalana
- La primera publicació va ser al 1997.
- Publicada per la companyia de sofware Microsof.
- Pàgina web facilitada per msn.
- Pàgina principal molt completa.
- Ens ofereix:
- diccionari bilingüe
- jocs
- altres recursos educatius
- Actualment té poc més de 42.000 articles.
- Pàgina principal simple.
- Ens ofereix:
- diccionari
- bloc de l'enciclopèdia
- el món en xifres
- encyclopaedia
- Permet els usuaris accedir a la informació que desitgen amb el mínim nombre de ‘clics’ però amb la màxim exactitud possible.
- 350.000 usuaris mencionals.
- Conté mots comuns i mots especialitzats (Terminologia)
- Ofereix una informació fiable.
Viquillibres vs Wikilibros
- Actualment, és encara un projecte molt petit, per això necessiten la col·laboració de tothom per fer-lo créixer.
- 519 pàgines de llibres.
- Té una actualització més recent que el Wikilibros.
- La pàgina principal és molt semblant a la Viquipèdia.
- Classificació dels llibres per matèries.
- Actualment, 4492 pàgines en castellà i més 137 llibres
- Té un subprojecte: Wikichicos, (conjunt de llibres per a nens de 8 a 12 anys)
- La pàgina principal mostra moltes semblances en quan a disseny amb wikipedia.
- Nivell d'actualitzacions baix en comparació amb Viquillibres.
- El usuari té a la seva disposició diverses formes per cercar la informació:
- Per categoria, alfabèticament, per temàtica,per imprimir, per finalitzats, per sol·licitats o si més no per aquells en via de ser desenvolupats.
ASPECTES COMUNS D'AMBDUES FONTS D'INFORMACIÓ
- Van sorgir al juliol del 2003
- El principal objectiu que persegueixen ambdues webs és la de crear llibres nous no pas copiar-ne de ja fets.
- Tant wikilibros com viquillibres ens ofereixen un conjunt de llibres, manuals d'aprenentatge i altres tipus de textos que no són de ficció i que s'escriuen com a col·laboradors amb wikipedia/viquipèdia.
- No és necessari registrar-se per tal de modificar qualsevol tipus de llibre o artícle.
- A la pàgina inicial a la part inferior se'ns mostra el dia concret en el qual es va dur a terme l'última actualització.
- Ambdues enciclopèdies mostren a l'usuari aquells llibres de nova incorporació, en vies de ser millorats i llibres sol·licitats.
- Wiki ofereix la web en 121 idiomes.
- Ofereix a l'usuari la possibilitat de veure i conèixer altres projectes de wikimedia.
- Ambdues ofereixen un apartat on els usuaris poden manternir converses sobre els diversos escrits. L'única diferència és que ha viquillibres rep el nom de taverna i a wikilibros cafè.
- Amdues comparteixen l'apartat aleatori, on l'usuari si clica pot ser traslladat a qualsevol mena de llibre i de temàtica, ja que la cerca és aleatòria.
2. PÀGINES WEB INDIVIDUALS A LES QUALS HI ARRIBEM A PARTIR DE...
- Podem accedir a tot el conjunt de webs individuals a partir de cercados com: Google, Yahoo i Altavista.
COMPARACIONS DELS CERCADORS
Google vs Yahoo
- Pot estar editada per qualsevol persona d'arreu del món.
- No cal ser usuari registrat del cercador però si ho estàs tens un ventall més ampli de possibilitats d'intervenció.
- No és informació fiable al cent per cent.
- Tenen el mateix contingut a la pàgina principal però diferent nomenclatura.
- Fundació: 1/3/95.
- Facilita a l'usuari diferents opcions de cercar pròpies de qualsevol pàgina web com ara "Terra".
- Pàgina principal és més atractiva de cara a l'usuari i et mostra a simple vista totes les diverses opcions que et proporciona la web.
Google vs Altavista
- Aspecte físic simple.
- Intervé en projectes solidaris com ara el PC de 1oo dòlars.
- Ofereix alternatives com ara la calculadora, el conversor de divises i d'altres...
- Aspecte físic simple.
- Cercador de grans característiques.
- Va ser comprat al mateix temps per Yahoo per l'empresa, Overture Services, Inc.
- Es realitzen unes 61.000 recerques cada dia.
- Primer motor de cerca multimèdia.
INFORMACIÓ FIABLE
Un dels criteris que ens dona més fiabilitat és el saber i observar de quina font prové la informació. Hem de buscar webs de les quals en tenim coneixement com la wikipèdia o d'altres que siguin formals. Per altra banda, també trobem la fiabilitat en aquells textos que són editats per professionals i/o revisats per experts en el tema concret, així com blocs editats per gent que té coneixement del tema.
COPIAR/ENGANXAR
Copiar-la i enganxar-la?
Es cita? Si es cita, com es fa?
Què més podem fer amb aquesta informació?
Respostes:
No. És bàsic entendre els conceptes i extreure'n les idees principals.
Citem? Si ho fem, de quina manera?
En el cas que citem la informació trobada, em d'estar segurs que la font que citem és fiable. En el cas de citar ho farem de la següent manera:
- Les citacions textuals o literals van entre cometes. Al costat s'hi fa constar l'autor, i entre parèntesis, l'any i les pàgines del llibre d'on ho hem extret.
Què més podem fer amb aquesta informació?
Depenent de l'objectiu de la recerca podem fer amb el text diverses coses:
- Si ens trobem amb un text massa extens el millor que podem fer és un resum.
QUÈ ÉS INFORMACIÓ I QUÈ ÉS CONEIXEMENT?
La informació és tot allò que ens donen, que ens expliquen, ens mostren, que llegim, etc. però en el moment en que amb aquella informació som capaços de fer qualsevol cosa, voldrà dir que la informació donada s'ha convertit en coneixement. L'hem interioritzat i hem fet un aprenentatge significatiu.
- Una bona font d'informació garanteix que aprenem allò que cal saber?
Creiem que no. La informació s'ha de treballar mínimament com per interioritzar-la i d'aquesta manera garantir un bon procés d'aprenentatge.
El cas més habitual i que gairebé tots ens hi hem trobat, és quan ens presenten un treball que necessita la recerca d'una història. En aquesta trobem un text molt extens amb noms desconeguts i moltes dates que, en moltes ocasions, si busquem la mateixa informació en una altra web, ens mostra dates diferents. Quan ens trobem aquest panorama, realment el més pràctic és copiar/enganxar i així ja tenim el treball acabat. Per tant, per evitar tot això, la informació que ens fan buscar, en el cas dels treballs, hauria de ser desglossada a classe i relacionada amb temes ja parlats perquè ens ajudin a recordar la nova informació.
EL GUIATGE
Què és la resposta guiada?
És un estil d’ensenyament cognitiu.
En la descoberta guiada l’infant ha d’explorar. El mestre ha de donar els materials necessaris per fer una activitat però no ha de dir als alumnes com els han d’utilitzar sinó que ells han de descobrir el que han de fer. La seva tasca és investigar, treure conclusions, prendre decisions, fer servir diferents estratègies, descobrir, reflexionar...
Prèviament caldria formular hipòtesis i preguntes als alumnes sobre el temari que es tractarà.
Fases de la descoberta guiada:
1) FASE PRÈVIA:
Les decisions prèvies a les classes consisteixen en:
Determinar el tema.
Fixar la seqüència de les etapes: preguntes endreçades que condueixin a l'estudiant fins al
resultat final.
Cada pas es basa en la resposta donada al pas precedent.
2) FASE D'EXECUCIÓ:
El mestre mai ha de donar la resposta, ha d'esperar que sigui l'alumne qui respongui i reforçar aquesta resposta, perquè sinó no tindria sentit per l'alumne arriscar respostes o sentir-se envoltat en el procés si qualsevol fracàs motivés negativament per part del mestre.
L'alumne per sí mateix ha d'arribar al coneixement i aprendre. Per tant, és necessari que el mestre dirigeixi els passos, els interrelacioni i ser conscient de la dimensió d'aquests.
3) FASE D'AVALUACIÓ:
Mapa conceptual: El guiatge
Web Quest
Què és? Són activitats orientades cap a la investigació on la informació prové d’Internet. És important que sigui motivadora. Són activitats creades fonamentalment perquè els alumnes treballin en grup, tot i que es poden dissenyar per a treball individual
La tasca ha d’implicar transformació de la informació. És a dir, una WEB QUEST no consisteix en una simple “Cacera del tresor” on l’alumne troba respostes a unes preguntes facilitades pel mestre, sinó que implica un procés d’investigació i transformació de la informació obtinguda.
Es tracta d’una exploració dirigida, en grup i per rols. Així, dins de cada grup, cada alumne adopta un rol diferent al dels seus companys desenvolupant un treball cooperatiu on l’aportació de cada part és important.
Estructura: Introducció – tasca – procés – avaluació (conclusió - qüestionari)
Tasca: Explicació del treball que es realitzarà. L’alumne ha de navegar per Internet tenint present la tasca que ha de fer com a objectiu principal.
Objectiu: L’alumne ha de fer servir el seu temps de la forma més eficaç, utilitzant i transformant la informació i no buscant-la.
Procés: Navegar per la informació, realitzar les tasques marcades i convertir la informació en coneixement, és a dir, processar-la.
Avaluació: Es mostra una pauta amb les qualificacions i el que s’ha de fer per obtenir la qualificació.
Paper del mestre: és l’encarregat de facilitar la WEBQUEST
Tipus de recursos: Consultar pàgines web. (selecció d’enllaços a adreces d’interès per trobar la informació rellevant )
(Es fan servir normalment si són els alumnes els qui han de desenvolupar els temes)
TIPUS DE WEB QUEST
|
| OBJECTIU | DURADA |
| Web Quest a curt termini | Adquisició i organització del coneixement (observació, anàlisi i síntesi) | 1-3 sessions |
| Web Quest a llarg termini | Extensió i processament del coneixement (deducció, inducció i classificació) | Entre una setmana i un mes de classe. |
Cacera del Tresor
És una pàgina web amb una sèrie de preguntes i una llista d'adreces de pàgines webs de les quals els alumnes poden extreure'n les respostes.
Al final s'acostuma a incloure la "gran pregunta", però la resposta no apareix directament en les pàgines web visitades, sinó que exigeix integrar i valorar lo après durant la recerca.
(Tret d'un article d'en Jordi Adell).
Aquí deixem una web que us mostra com s'hauria de fer una Cacera del Tresor
A més a més aquí us deixem una altra pàgina on es poden fer activitats de la Cacera del Tresor
Per finalitzar us demanem fer un formulari que pot ser anònim o no sobre el tema exposat, per saber la vostra opinió.